La teoria de la interpretació dels somnis de Freud representa les primeres teories de aquest amb relació a la naturalesa de la psicología de somnis inconscients, la import``ancia de les espectatives de la infància, el llenguatge jeroglífic dels somnis i la psicoanàlisi.
Freud considerava que es podia trobar el sentit de tots els somnis sense excepció. El treball d'interpretar no recau sobre tot el somni en el seu conjunt sinó sobre les seves parts components basant-se en una espècie de llibre dels somnis, on cada cosa somiada significa una altra cosa en forma rígida, sense considerar la peculiaritat de cada subjecte. Primer es descompon el relat en parts, i al final sorgeix la interpretació final o global, en la qual se'ns revela el somni com una realització de desitjos.
El somni no és merament activitat de descansar: és un acabat fenomen psíquic de realització de desitjos, i per tant ha de ser inclòs en el conjunt dels actes comprensibles (no incomprensibles) de la nostra vida desperta, constituint el resultat d'una activitat intel·lectual altament complicada.
Carl Gustav Jung, deixeble de Freud, interpretava de forma diferent el contingut dels somnis. Segons Jung, tots compartim un inconscient col·lectiu habitat per símbols i figures arquetipiques que utilitzem com a matèria prima pels nostres somnis.
Tant Freud com Jung creien que els somnis eren missatges escrits i produits per l'inconscient.
El següent video parla de la interpretació de somnis segons Freud i Jung.
