ACCIÓ-REACCIÓ

El conductisme (WATSON, 1910) alegava que la psicologia havia de parlar de coses observables i mesurables. Ivan PAULOV va dur a terme un experiment segons el qual mostrava que mitjançant un mètode del conductisme, es podia modificar la conducta d'una persona. Així es va poder explicar l'origen de les fòbies gràcies al procés de condicionament clàssic segons el qual, la fòbia a les abelles, per exemple, s'explicava per un trauma que el nen o nena havia tingut en la seva infantesa que li havia produit un trauma. Per tal de curar aquestes fòbies, Maru Cover Jones va idear el procés de dessensibilització sistemàtica que consistia en dur a terme una serie de pasos per aconseguir que el nen o nena finalment deixés de tenir por a les abelles. Havia de ser un procés gradual i progressiu.

Als videos que he penjat es pot veure una explicació del conductisme i també dos experiments duts a terme per Watson i Skinner que mostren que mitjançant estímuls, s'obtenen una resposta o altre. En el cas de Skinner s'hi afeigeix un tercer factor, les conseqüències. Aquestes tenen molt de pes en les respostes ja que depenent de les conseqüències es donarà una resposta o altre.

Pensant-ho bé, aquest sistema el fan servir quasi tots els pares del planeta. Si li diem a un nen que reculli les seves joguines i no ho fa tenim dues opcions: o el castiguem o l'ignorem. Si el castiguem, ell veurà que el fet que ell no reculli les seves joguines porta a una conseqüència dolenta i per tant no ho farà més. Si l'ignorem seguirà fent el que vulgui perquè no ha vist males conseqüències.

També està el factor premi. Si vols que faci alguna cosa, li promets un premi i llavors ho fa. Aquest sistema esta mal vist per molta gent ja que això fa que només vulgui fer les coses per el premi que s'hi podrà trobar al darrera i més tard això passa factura i són ells mateixos els qui et diuen que em donaràs si faig això?

Per això, m'agradaria fer una pregunta: Està bé prometre premis als nens per tal de modificar la seva conducta o hauriem de idear un altre sistema perquè siguin els propis nens els qui prenguin l'iniciativa per fer allò que volem?

INTRODUCCIÓ AL BLOG

Quan l'Ernest ens va dir que hauriem d'escriure un blog i que aquest contaria un tant per cent de la nota final, no em va agradar gaire la idea ja que per començar no sabia que s'hi havia d'escriure o penjar-hi. Després vaig veure que no era tant mala idea ja que no sols hauria de crear jo el blog, sinó que els altres companys de classe també ho farien i això suposaria una eina per conèixer millor les nostres idees o de poder veure desde diferents perspectives una mateixa classe.

Aixi doncs, aquest blog esta obert a tothom qui hi vulgui comentar perquè és una eina feta precisament per poder observar diferents visions que té la gent sobre un mateix tema.