MATRIX

Que passaria si un bon dia descobrim que la vida que hem viscut sempre és una simple il·lusió? Si tot els esforços que hem fet per aconseguir els nostres objectius no tinguessin valor ja que la realitat, tal com la veiem, no existeix?

Aquests i altres dubtes es plantegen a una de les millors pel·lícules que he vist mai i m'agradaria recomanar-vos (si encara hi ha algú que no l'hagi vist o n'hagi sentit parlar, ja que es del 1999 i bastant famosa).

Aquí us deixo la sinopsis de la pel·lícula:

¿Es el mundo lo que parece? Thomas Anderson (Keanu Reeves), programador de una importante empresa de software y asaltador informático de alias Neo, averiguará que no. Con él contactará un extraño grupo encabezado por Morfeo (Lawrence Fishburne), quien le mostrará la verdadera realidad que se esconde tras lo aparente: un mundo dominado por las máquinas, las cuales esclavizan a la Humanidad para utilizar nuestros cuerpos como simple fuente de energía. ¿Pero, y nuestra mente, dónde se encuentra entonces? la respuesta está en Matrix.

I aquí us deixo una escena de la pel·lícula:




En el cas que algun dia descobrissim això, que el nostre món no es real...decidiriem escollir la via fàcil i seguir gaudint de la vida que hem viscut sempre, tot i sabent que allò que estem vivint no és real o decidiriem escollir el camí de l'autèntica veritat tot i que el que hi trobessim no fos del tot satisfactori?

Ni jo mateixa se que respondre davant d'aquestes preguntes ja que la balança no quedaria del tot equilibrada mai, o dessitjariem saber el que hi ha a l'altre vida la autenticament real (pel simple fet que som humans i ens mou la curiositat) o voldriem tornar enrera ja que la realitat no ens agradaria. Així que, davant el dubte, prefereixo seguir vivint en la feliç ignorància del no saber.

I vosaltres, que me'n dieu?

INTERPRETACIÓ DE SOMNIS (amb retard)

Un dels descubriments més importants de Freud va ser que les emocions amagades al subconscient afloren a la superfície conscient durant els somnis i que recordar fragments de somnis pot ajudar a trobar les emocions i records amagats per l'inconscient com a mecanisme de defensa perquè no patim més del necessari.

La teoria de la interpretació dels somnis de Freud representa les primeres teories de aquest amb relació a la naturalesa de la psicología de somnis inconscients, la import``ancia de les espectatives de la infància, el llenguatge jeroglífic dels somnis i la psicoanàlisi.

Freud considerava que es podia trobar el sentit de tots els somnis sense excepció. El treball d'interpretar no recau sobre tot el somni en el seu conjunt sinó sobre les seves parts components basant-se en una espècie de llibre dels somnis, on cada cosa somiada significa una altra cosa en forma rígida, sense considerar la peculiaritat de cada subjecte. Primer es descompon el relat en parts, i al final sorgeix la interpretació final o global, en la qual se'ns revela el somni com una realització de desitjos.
El somni no és merament activitat de descansar: és un acabat fenomen psíquic de realització de desitjos, i per tant ha de ser inclòs en el conjunt dels actes comprensibles (no incomprensibles) de la nostra vida desperta, constituint el resultat d'una activitat intel·lectual altament complicada.

Carl Gustav Jung, deixeble de Freud, interpretava de forma diferent el contingut dels somnis. Segons Jung, tots compartim un inconscient col·lectiu habitat per símbols i figures arquetipiques que utilitzem com a matèria prima pels nostres somnis.

Tant Freud com Jung creien que els somnis eren missatges escrits i produits per l'inconscient.

El següent video parla de la interpretació de somnis segons Freud i Jung.

Cànnabis, droga o cura?

Es sabut que consumir cànnabis (també anomenat "marihuana"), com qualsevol altre droga, té efectes nocius pel nostre organisme tals com són l'apatía, la pèrdua d'interès en l'individu que la consumeix, poca capacitat per memoritzar o concentrar-se...com també es sap que el fum d'aquesta substància pot arribar a ser pitjor que la del tabac i com a pitjor efecte podriem dir que pot desencadenar psicosis i quadres delirants o alucinògens (tot i que, normalment, això s'aplica als consumidors regulars de cànnabis).

Per altra banda, també es sabut, que existeix el "cànnabis terapèutic" per ajudar a millorar l'estat d'una persona que pateix alguna malaltia (per exemple, un paciet que ha de fer quimioteràpia perquè té càncer i això li produeix vòmits, marejos...) però jo em voldria centrar en l'epilepsia.

L'epilepsia és una malaltia produida per un excès de l'activitat neurona cosa que provoca les crisis epileptiques. Noves investigacions mostren que un component de la planta del cànnabis pot prevenir els atacs epileptics. Un grup d'investigadors d'Alemanya va descobrir que alguns components de la planta interrompen els atacs i així alleugen el patiment del pacient. Fins ara s'havien fet estudis amb persones que patien càncer o esclerosis múltiple que havien donat bons resultats i tot i que aquestes investigacions demostren que també podria fer-se servir per l'epilepsia, en els últims anys s'han fet poques proves en humans.
Roger Pertwee, expert en la Universitat Aberdeen a Escòcia va dir que "sempre es necessiten noves medicines per tractar l'epilepsia i ja s'han fet suficients proves en animals per justificar la investigació en humans"

Segons la meva opinió, mentre no es faci un consum abusiu i perjudicial, el cànnabis s'hauria de legalitzar o si més no permetre a més persones amb malalties com el càncer, l'epilepsia o l'esclerosis múltiple que la poguessin adquirir per alleujar els mals que els provoquen aquestes malalties ja que la considero al mateix nivell que el tabac i l'alcohol (i aquestes són "drogues" legalitzades)

En el següent video es parla sobre el cànnabis i els seus efectes en el cervell (es bastant llarg però val la pena veure'l)

ACCIÓ-REACCIÓ

El conductisme (WATSON, 1910) alegava que la psicologia havia de parlar de coses observables i mesurables. Ivan PAULOV va dur a terme un experiment segons el qual mostrava que mitjançant un mètode del conductisme, es podia modificar la conducta d'una persona. Així es va poder explicar l'origen de les fòbies gràcies al procés de condicionament clàssic segons el qual, la fòbia a les abelles, per exemple, s'explicava per un trauma que el nen o nena havia tingut en la seva infantesa que li havia produit un trauma. Per tal de curar aquestes fòbies, Maru Cover Jones va idear el procés de dessensibilització sistemàtica que consistia en dur a terme una serie de pasos per aconseguir que el nen o nena finalment deixés de tenir por a les abelles. Havia de ser un procés gradual i progressiu.

Als videos que he penjat es pot veure una explicació del conductisme i també dos experiments duts a terme per Watson i Skinner que mostren que mitjançant estímuls, s'obtenen una resposta o altre. En el cas de Skinner s'hi afeigeix un tercer factor, les conseqüències. Aquestes tenen molt de pes en les respostes ja que depenent de les conseqüències es donarà una resposta o altre.

Pensant-ho bé, aquest sistema el fan servir quasi tots els pares del planeta. Si li diem a un nen que reculli les seves joguines i no ho fa tenim dues opcions: o el castiguem o l'ignorem. Si el castiguem, ell veurà que el fet que ell no reculli les seves joguines porta a una conseqüència dolenta i per tant no ho farà més. Si l'ignorem seguirà fent el que vulgui perquè no ha vist males conseqüències.

També està el factor premi. Si vols que faci alguna cosa, li promets un premi i llavors ho fa. Aquest sistema esta mal vist per molta gent ja que això fa que només vulgui fer les coses per el premi que s'hi podrà trobar al darrera i més tard això passa factura i són ells mateixos els qui et diuen que em donaràs si faig això?

Per això, m'agradaria fer una pregunta: Està bé prometre premis als nens per tal de modificar la seva conducta o hauriem de idear un altre sistema perquè siguin els propis nens els qui prenguin l'iniciativa per fer allò que volem?

INTRODUCCIÓ AL BLOG

Quan l'Ernest ens va dir que hauriem d'escriure un blog i que aquest contaria un tant per cent de la nota final, no em va agradar gaire la idea ja que per començar no sabia que s'hi havia d'escriure o penjar-hi. Després vaig veure que no era tant mala idea ja que no sols hauria de crear jo el blog, sinó que els altres companys de classe també ho farien i això suposaria una eina per conèixer millor les nostres idees o de poder veure desde diferents perspectives una mateixa classe.

Aixi doncs, aquest blog esta obert a tothom qui hi vulgui comentar perquè és una eina feta precisament per poder observar diferents visions que té la gent sobre un mateix tema.